Sis de cada deu hectàrees on hi ha hagut incendis no s’haurien cremat amb una extracció correcta de la biomassa. La Generalitat sap que les dades d’un estudi del Centre Tecnològic Forestal (CTFC) -entre altres organismes públics- no van del tot desencaminades, i és per això que ara prioritza una millora en la gestió dels boscos. L’objectiu del Govern és clar: passar d’un 15% d’hectàrees aprofitades al 30% a finals d’aquesta dècada, sense perdre de vista l’horitzó del 50%. L’objectiu és poder “treure el combustible del bosc”, tal com resumeix el responsable d’ordenació del Medi Natural de l’executiu, Joaquim Rodríguez.
Però netejar tots els boscos catalans no és barat, i és aquí on pren rellevància el paper de la biomassa respecte d’altres tècniques. “Les arques públiques no poden suportar el que costaria una gestió a fons”, explica Rodríguez, però sí que poden dinamitzar un sector que aprofiti “la part del bosc de menys qualitat”. En aquest sentit, el Govern va posar en marxa el 2014 un pla estratègic per a l’aprofitament forestal de la biomassa, que va passar de 10.000 hectàrees aprofitades cada any a les 15.000 del 2015, i de 240 a prop de 370 tones de fusta extretes. El Govern explica que si l’augment es manté proporcionalment multiplicaran l’aprofitament del primer any per dos i mig de cara al 2020, que és el seu objectiu.
La feina que fa l’executiu català també és a escala local. Les diputacions tenen en marxa uns plans que consisteixen a facilitar als consistoris l’adquisició de calderes de biomassa i a posar en contacte totes les empreses del sector, des de les dedicades a l’extracció de la fusta fins a les instal·ladores. Però la promoció del sector no es queda aquí, la Generalitat també fa una important inversió en infraestructures per facilitar l’accés al bosc i subvenciona la renovació de maquinària, mentre que les diputacions financen -com també fa el Govern- les instal·lacions de calderes per donar un impuls al sector.
Un cercle virtuós
Els beneficis de la biomassa van més enllà, segons la tècnica del Servei de Prevenció d’Incendis de la Diputació de Barcelona Gemma Cornella. Aquesta nova font d’energia renovable no només permet netejar els boscos d’una manera que les administracions puguin assumir, sinó que també “trenca la dependència d’unes energies fòssils que emeten molt més CO 2 que aquesta font d’energia” i dinamitzen l’economia local.
Per aquest motiu, el gerent del Clúster de la Biomassa, Ferran Garrigosa, critica que “és un delicte importar el 90% de l’energia” en un país forestal com és Catalunya i “tenir els boscos com els tenim”. “Els incendis s’apaguen a l’hivern, amb una bona gestió del bosc”, exemplifica Cornella. El responsable de l’òrgan que posa en contacte la Generalitat amb 37 empreses del sector lamenta que la cultura de lluita contra els incendis s’ha centrat molt a apagar els focs, però ha deixat en segon terme el que és cabdal: evitar que es produeixin. Això té un cost molt elevat, però el sector de la biomassa aïlla la incògnita d’aquesta equació.
Malgrat tot, encara hi ha moltes assignatures pendents. Des del clúster critiquen una “cultura forestal molt proteccionista” a Catalunya. “Ens pensem que un bosc abandonat, molt frondós, és molt sa, però no és així”, avisa Garrigosa. El també professor de la Universitat de Barcelona en gestió d’energies renovables -entre d’altres- explica que cal anar eliminant dels boscos els arbres menys sans i més debilitats per enfortir la resta. Afegeix, a més, que un bosc descuidat no només és dolent per als incendis, sinó que també provoca plagues i l’assecament dels aqüífers. “L’abandonament dels boscos, deixa la fusta més difícil d’apagar quan es cala foc”, afegeix Josep Maria Tusell, responsable tècnic del Consorci Forestal de Catalunya, que conclou que una bona gestió fa que els arbres siguin “més forts i més humits”.
Un procés lent
Però dur a terme un canvi energètic no serà com canviar-se de roba, ja que més enllà d’un gir en la mentalitat de la ciutadania sobre la gestió forestal hi ha més reptes pendents. “Les energies renovables són vistes encara com unes fonts molt febles”, un punt de vista que segons Garrigosa és erroni, però que multiplica la importància que les administracions facin el pas a la biomassa. A més, el pas de calderes d’energies fòssils a calderes de biomassa “és lent”, perquè molts cops cal esperar el moment de renovació en les instal·lacions, i més ara que els preus del petroli han baixat, segons recorda Rodríguez. El gran repte de la biomassa, però, segueix sent penetrar en el sector industrial. Mentre l’auge del sector es vegi reflectit només en les llars o les administracions, no trencarà amb l’estacionalitat, una de les seves grans limitacions.
