Termini per a la presentació de sol·licituds: 3 d’octubre de 2016
El DOGC núm. 7175, de 2 d’agost, publica la Resolució ARP/1898/2016, de 22 de juliol, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal de convocatòria dels ajuts a la gestió forestal sostenible per a l’any 2016, per a la creació d’agrupacions i d’organitzacions de productors forestals (operació de PDR 09.00.01).
Més informació aquí
Termini per a la presentació de sol·licituds: fins al 30 de setembre de 2016
El DOGC núm. 7177, de 4 d’agost de 2016, publica la RESOLUCIÓ ARP/1915/2016, de 26 de juliol, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal de convocatòria dels ajuts a la gestió forestal sostenible en finques de titularitat privada per a l’any 2016, corresponents a la redacció i revisió dels instruments d’ordenació forestal (operació de PDR 08.05.02).
Més informació aquí
Notícia publicada al dossier del diari “ARA” (ara.cat)
ISAAC SALVATIERRA / FRANCINA BOSCH Barcelona
L’oblit dels boscos i una estratègia centrada en l’extinció alimenten els grans incendis forestals
Entre el 1994 i el 2015 es van registrar a Catalunya 14.838 incendis forestals, segons les dades del departament d’Agricultura. Només 40 d’aquests incendis van cremar el 75% de les hectàrees forestals calcinades. O el que és el mateix: 122.318 hectàrees d’un total de 163.090. Catalunya, com passa en altres regions d’Europa, té un problema amb els grans incendis forestals (GIF). Cremen durant dies seguits, generalment més de 500 hectàrees, i són cada vegada més violents. Els GIF posen a prova la capacitat d’extinció dels bombers i forcen els governants a destinar més diners a l’extinció. Però no s’afronta la qüestió de fons: com tenim els boscos.
Catalunya és un país de boscos. Un 64% del territori correspon a terrenys forestals. Això són més de 2 milions d’hectàrees. D’aquestes, 1,2 milions són boscos. La resta són conreus (30%), zones urbanes i carreteres (5%). L’abandonament del camp ha propiciat un paisatge continu de massa forestal, amb boscos que emmagatzemen una elevada càrrega de combustible. “Tenim uns boscos desequilibrats i vulnerables a les pertorbacions”, assenyala Lluís Brotons, investigador del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals). El bosc s’ha convertit en un polvorí: hi ha més per cremar i, quan el clima és advers, els grans incendis es multipliquen i avancen més de pressa.
La lluita contra el foc ha anat modificant el paisatge i ha fet que els incendis es comportin de manera diferent. Els bombers dediquen molts esforços a adaptar-se a aquests nous comportaments. Però els grans incendis forestals, com els del 1994 i el 1998 a la Catalunya Central, o el del 2012 a l’Alt Empordà, han posat de manifest els límits dels sistemes d’extinció. Si un foc té prou combustible per cremar i assoleix uns determinats nivells d’intensitat i de velocitat, es torna imparable. Per als bombers, és un incendi “que supera la capacitat d’extinció”. Algunes veus de dins el cos, entre les quals hi ha la del cap del GRAF (Grup de Reforç d’Actuacions Forestals), Marc Castellnou, creuen que les fortes inversions públiques en mitjans d’extinció només serveixen per apagar incendis de mitjana i baixa intensitat. Però aquest èxit té una contraindicació coneguda com la paradoxa de l’extinció. Es manté molta massa forestal que al capdavall és combustible per als grans incendis imparables.
Però la lluita contra el foc no només implica els Bombers. La prevenció i l’extinció mou a Catalunya gairebé 14.000 persones, incloent-hi el cos d’Agents Rurals i les Agrupacions de Defensa Forestal. Tothom coincideix que la millor manera de lluitar contra els incendis és evitar que es produeixin. És a dir, mantenir el terreny en el millor estat possible per minimitzar l’impacte d’un incendi. “En el nostre ADN, la prevenció és els 365 dies de l’any”, remarca Josep Maria Soler, un dels 500 agents rurals de la Generalitat.
L’anomenada gestió forestal sostenible vetlla per aconseguir uns boscos més sans i resistents a les pertorbacions. Això vol dir, a grans trets, tendir cap a boscos amb menys arbres i més alts. L’extracció de la biomassa per aprofitar-ne la fusta i la creació d’un paisatge de mosaic, que trenca la línia continuada de bosc amb conreus i pastures, són dues mesures clau. Una altra són les cremes controlades. Segons dades del departament d’Agricultura, aquestes cremes han permès els últims dos anys millorar i mantenir prop de 1.200 hectàrees de sòl. Però no n’hi ha prou. Hi ha un cert consens que caldria canviar cada any aproximadament el règim d’ús d’un 1% del territori forestal de Catalunya, al voltant de 20.000 hectàrees.
Què fa el Govern?
Hi ha una frase que es repeteix des de fa anys a les conselleries d’Agricultura i Interior: els focs s’apaguen a l’hivern. Però les xifres no ho reflecteixen. Mentre que els diners per a l’extinció han augmentat a mesura que els focs s’han anat fent més violents, les partides dels pressupostos públics per gestionar boscos i millorar la prevenció s’han estancat. És molt difícil arribar a saber exactament quants diners dedica cada any la Generalitat a l’extinció i quants a la gestió forestal, perquè no hi ha informació pública segmentada, però és evident que la balança està molt desequilibrada. Un càrrec d’Agricultura admet que la diferència és “escandalosa”. L’estudi més complet que s’ha fet fins ara el signa una investigadora del Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC), Andrea Duane. La diferència és aclaparadora: segons els seus càlculs, un 90% de la despesa en incendis dels últims 15 anys se centra en l’extinció.
Un dels principals obstacles, a l’hora de fer una tasca coordinada, és que gestió i prevenció pengen de dues conselleries diferents. El pes principal de la prevenció -lligada a la gestió sostenible del bosc- depèn d’Agricultura, mentre que les tasques d’extinció pengen, majoritàriament, d’Interior: Bombers i Agents Rurals tenen responsables polítics diferents. És sorprenent, però les dues conselleries gestionen alhora dues bases de dades sobre incendis. “El món de la prevenció i l’extinció és com una catedral que s’ha fet gran però que està plena de capelletes, i una capelleta no vol interaccionar amb l’altra”, admet un càrrec del departament d’Agricultura.
La pressió social i mediàtica tampoc ajuda a repensar el model. L’actuació dels bombers quan hi ha un gran incendi es mira amb lupa i sol ser utilitzada per l’oposició per desgastar el Govern. L’endemà del foc, tothom demana explicacions als bombers i ningú a qui gestiona els boscos.
En mans de particulars
Gairebé tres quartes parts de la superfície forestal de Catalunya està en mans de particulars. Això complica molt la gestió dels boscos, sobretot perquè no hi ha la mateixa sensibilitat i es fa difícil aplicar polítiques comunes. A més, els ajuts són pocs. Aquest any, la Generalitat ha destinat 1,7 milions a subvencions als propietaris. “És un autèntic desastre -es queixa Rossend Castelló, president del Consorci Forestal de Catalunya-. Si cada català pagués 1 euro a l’any per als boscos, el problema s’hauria acabat”. Actualment, aquesta aportació és de 25 cèntims per ciutadà, segons Castelló.
Amb les baixes aportacions públiques, no tots els propietaris poden mantenir els seus terrenys com caldria. També hi ha un problema de qualitat de la fusta. Molts propietaris no poden treure rendiment de la seva llenya. L’administració lamenta que alguns particulars prioritzen treure el màxim benefici dels seus boscos malgrat que comporti fer una gestió poc orientada a reduir-ne la vulnerabilitat.
Si admetem que des del Govern és més fàcil invertir en extinció que en prevenció, es fa imprescindible eixamplar el debat cap a una dimensió sociocultural. Brotons adverteix que avui “tenim una societat que no sap per què vol els boscos”. Tots els agents implicats en la lluita contra el foc coincideixen que cal un canvi cultural sobre l’ús del bosc. Cal recuperar la silvicultura i impulsar el consum de proximitat, però també matisar la idea del foc com a perill i recuperar-ne la visió com a possible element regenerador.
Grans incendis forestals de Catalunya
Solsonès, 1998
27.000 ha
Els anys 1995, 1996 i 1997 va semblar que la nova planificació de l’Infocat aprovada el 94 funcionava. Però un altre estiu càlid i sec va tornar a deixar al descobert les debilitats del sistema. L’incendi declarat el 18de juliol del 1998 a Aguilar de Segarra és un dels més ràpids que s’havien vist mai a Europa. En tres dies van cremar sense control 27.000 hectàrees. Un nou tipus d’incendi provocat per la falta de gestió forestal i la climatologia. Després d’un enfrontament entre el Govern i l’oposició, la Generalitat va aprovar una nova estratègia de prevenció d’incendis: el pla Foc Verd II.
*El juliol del 2009, el tràgic incendi d’Horta de Sant Joan (1.100 hectàrees) va deixar 5 bombers morts
Sant Llorenç Savall, 2003
4.500 ha
El 10 d’agost del 2003 va començar l’incendi més devastador que ha conegut el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt. En sis dies d’intensa calor, amb temperatures al voltant dels 40 graus i una humitat molt baixa, va cremar 4.500 hectàrees, 1.700 de les quals van afectar el parc. Les flames es van originar a la Vall d’Horta, al terme municipal de Sant Llorenç Savall. La ràpida extensió de les flames va provocar la mort de cinc persones atrapades dins d’una masia. L’onada d’incendis aquells dies al Vallès i al Bages va cremar 7.700 hectàrees.
Montserrat, 1986
7.000 ha
L’any 1986 quatre incendis seguits van cremar prop de 7.000 hectàrees de la muntanya de Montserrat. Els fets van trasbalsar l’opinió pública per la simbologia de l’espai i per la intensitat del foc. L’incendi va començar al matí a tres punts diferents de Castellfollit del Boix. Després d’arrasar part de la muntanya, les flames van arribar al monestir. Després d’aquells incendis i de les protestes que hi va haver, la Generalitat va impulsar el programa Foc Verd, de prevenció d’incendis i de reconstrucció dels boscos de Catalunya, amb la potenciació del cos d’Agents Rurals.
Catalunya Central, 1994
46.000 ha
El 1994 és l’any més negre dels incendis forestals. Els focs del juliol van desbordar el sistema d’extinció. Fins llavors mai hi havia hagut tants incendis alhora i tan virulents. El foc del Bages i el Berguedà -en realitat tres incendis que es van ajuntar- va devastar 46.000 hectàrees entre el 4 i el 8 de juliol. Els bombers van haver de desatendre incendis petits a mesura que se’n produïen de més importants. A l’agost del mateix any, quan el país encara no s’havia refet del gran incendi de la Catalunya Central, un altre foc originat a Gualba va cremar més d’11.000 hectàrees al Montseny, 800 de les quals al Parc Natural. La falta de mitjans i la mala coordinació van obrir un debat polític, que va desembocar en l’aprovació del pla Infocat de lluita contra incendis.
Alt Empordà, 2012
13.000 ha
L’incendi de l’Alt Empordà del 2012 és el més greu dels últims anys a Catalunya. La tramuntana feia avançar el foc a 6 quilòmetres per hora, amb flames de cinc metres d’alçada. “Quan avança tan de pressa, al foc només se’l pot esperar”, explicava un bomber aquells dies. Descontrolat pel vent, l’incendi va cremar durant sis dies seguits i va assolar 13.000 hectàrees de 18 municipis. Hi van morir dues persones. Un segon incendi més petit a Portbou va provocar la mort de dues persones més que intentaven fugir de les flames escapant-se pels penya-segats cap al mar.
Consulta aquí l’interactiu especial ‘Per què Catalunya crema’
Notícia publicada al dossier del diari “ARA” (ara.cat)
Autor: ARNAU GARCIA Barcelona
Les administracions impulsen el sector per prevenir els incendis però els avenços són incipients
Un estudi del Centre Tecnològic Forestal assegura que el 60% de les hectàrees calcinades no es cremarien si s’explotés la biomassa dels boscos. / CRISTINA CALDERER
Sis de cada deu hectàrees on hi ha hagut incendis no s’haurien cremat amb una extracció correcta de la biomassa. La Generalitat sap que les dades d’un estudi del Centre Tecnològic Forestal (CTFC) -entre altres organismes públics- no van del tot desencaminades, i és per això que ara prioritza una millora en la gestió dels boscos. L’objectiu del Govern és clar: passar d’un 15% d’hectàrees aprofitades al 30% a finals d’aquesta dècada, sense perdre de vista l’horitzó del 50%. L’objectiu és poder “treure el combustible del bosc”, tal com resumeix el responsable d’ordenació del Medi Natural de l’executiu, Joaquim Rodríguez.
Però netejar tots els boscos catalans no és barat, i és aquí on pren rellevància el paper de la biomassa respecte d’altres tècniques. “Les arques públiques no poden suportar el que costaria una gestió a fons”, explica Rodríguez, però sí que poden dinamitzar un sector que aprofiti “la part del bosc de menys qualitat”. En aquest sentit, el Govern va posar en marxa el 2014 un pla estratègic per a l’aprofitament forestal de la biomassa, que va passar de 10.000 hectàrees aprofitades cada any a les 15.000 del 2015, i de 240 a prop de 370 tones de fusta extretes. El Govern explica que si l’augment es manté proporcionalment multiplicaran l’aprofitament del primer any per dos i mig de cara al 2020, que és el seu objectiu.
La feina que fa l’executiu català també és a escala local. Les diputacions tenen en marxa uns plans que consisteixen a facilitar als consistoris l’adquisició de calderes de biomassa i a posar en contacte totes les empreses del sector, des de les dedicades a l’extracció de la fusta fins a les instal·ladores. Però la promoció del sector no es queda aquí, la Generalitat també fa una important inversió en infraestructures per facilitar l’accés al bosc i subvenciona la renovació de maquinària, mentre que les diputacions financen -com també fa el Govern- les instal·lacions de calderes per donar un impuls al sector.
Un cercle virtuós
Els beneficis de la biomassa van més enllà, segons la tècnica del Servei de Prevenció d’Incendis de la Diputació de Barcelona Gemma Cornella. Aquesta nova font d’energia renovable no només permet netejar els boscos d’una manera que les administracions puguin assumir, sinó que també “trenca la dependència d’unes energies fòssils que emeten molt més CO 2 que aquesta font d’energia” i dinamitzen l’economia local.
Per aquest motiu, el gerent del Clúster de la Biomassa, Ferran Garrigosa, critica que “és un delicte importar el 90% de l’energia” en un país forestal com és Catalunya i “tenir els boscos com els tenim”. “Els incendis s’apaguen a l’hivern, amb una bona gestió del bosc”, exemplifica Cornella. El responsable de l’òrgan que posa en contacte la Generalitat amb 37 empreses del sector lamenta que la cultura de lluita contra els incendis s’ha centrat molt a apagar els focs, però ha deixat en segon terme el que és cabdal: evitar que es produeixin. Això té un cost molt elevat, però el sector de la biomassa aïlla la incògnita d’aquesta equació.
Malgrat tot, encara hi ha moltes assignatures pendents. Des del clúster critiquen una “cultura forestal molt proteccionista” a Catalunya. “Ens pensem que un bosc abandonat, molt frondós, és molt sa, però no és així”, avisa Garrigosa. El també professor de la Universitat de Barcelona en gestió d’energies renovables -entre d’altres- explica que cal anar eliminant dels boscos els arbres menys sans i més debilitats per enfortir la resta. Afegeix, a més, que un bosc descuidat no només és dolent per als incendis, sinó que també provoca plagues i l’assecament dels aqüífers. “L’abandonament dels boscos, deixa la fusta més difícil d’apagar quan es cala foc”, afegeix Josep Maria Tusell, responsable tècnic del Consorci Forestal de Catalunya, que conclou que una bona gestió fa que els arbres siguin “més forts i més humits”.
Un procés lent
Però dur a terme un canvi energètic no serà com canviar-se de roba, ja que més enllà d’un gir en la mentalitat de la ciutadania sobre la gestió forestal hi ha més reptes pendents. “Les energies renovables són vistes encara com unes fonts molt febles”, un punt de vista que segons Garrigosa és erroni, però que multiplica la importància que les administracions facin el pas a la biomassa. A més, el pas de calderes d’energies fòssils a calderes de biomassa “és lent”, perquè molts cops cal esperar el moment de renovació en les instal·lacions, i més ara que els preus del petroli han baixat, segons recorda Rodríguez. El gran repte de la biomassa, però, segueix sent penetrar en el sector industrial. Mentre l’auge del sector es vegi reflectit només en les llars o les administracions, no trencarà amb l’estacionalitat, una de les seves grans limitacions.
JORNADA PRÀCTICA
15 DE SETEMBRE DE 2016
CENTRE TECNOLÒGIC FORESTAL DE CATALUNYA (CTFC)
Els informem que l’ENSCAT organitza una “Jornada pràctica referent al Reglament EUTR i les obligacions dels operadors”, que es celebrarà el 15 de setembre a Solsona al Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (Ctra. de Sant Llorenç, km 2. 25280 Solsona).
La jornada va enfocada a l’aplicació del Reglament (UE) Núm. 995/2010 del Parlament Europeu i del Consell de 20 d’octubre, pel qual s’estableixen les obligacions dels agents que comercialitzen fusta i productes de fusta. L’aplicació d’aquesta normativa es considera positiva per al sector, ja que la tala il·legal debilita la gestió forestal i el desenvolupament sostenible, així com la viabilitat comercial dels operadors que actuen desenvolupant una activitat seguint la normativa aplicable.
La jornada va dirigida a aquells propietaris/àries forestals que venguin la fusta a carregador o fàbrica, associacions de propietaris forestals, empreses de treballs forestals i indústries de primera transformació que comprin fusta en preu (persones físiques o jurídiques que posen fusta o derivats per primera vegada al mercat de la Unió Europea).
Els adjuntem el Programa, on trobareu tota la informació referent a la jornada i la Butlleta d’inscripció.
En finalitzar la jornada està previst de realitzar un dinar, l’assistència al qual és de lliure elecció. Si opteu per quedar-vos a dinar, a l’hora de fer la inscripció cal que feu la vostra reserva, atès que la capacitat de la sala és limitada.
El termini per a inscriure-us a la jornada finalitza el 9 de setembre (inclòs).
Esperem que sigui del vostre interès.
Resolució ARP/1555/2016, de 9 de juny, per la qual es dóna publicitat al Acord del Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal de convocatòria dels ajuts per a la gestió forestal sostenible en finques de titularitat privada per a l’any 2016, corresponents a les reforestacions i producció de tòfona, en el marc dels ajuts de minimis.
Termini per a la presentació de sol·licituds: 27 de juliol de 2016
Important mirar els requisits i la documentació que cal presentar aquí
Resolució ARP/1553/2016, de 9 de juny, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal de convocatòria dels ajuts a la gestió forestal sostenible en finques de titularitat privada per a l’any 2016, corresponents a la millora de la xarxa viària per a la gestió dels boscos (operació 04.03.03 del PDR) i a les actuacions silvícoles de millora i generació de cicles ecosistèmics (operació 08.05.01 del PDR)
El termini per presentar les sol·licituds finalitza el 27 de juliol de 2016.
Important mirar els requisits i la documentació que cal presentar aquí
