ORDRE ARP/122/2017, de 13 de juny, per la qual es regulen els instruments d’ordenació forestal

L’objecte d’aquesta Ordre és la regulació dels instruments d’ordenació forestal i llur procediment de tramitació per a llur aprovació, modificació, revisió i seguiment.

L’àmbit d’aplicació d’aquesta ordre es refereix als instruments d’ordenació forestal inclosos en el territori de Catalunya.

Text complet de l’ordre

Anuncis

RESOLUCIÓ ARP/1376/2017, de 9 de juny, per la qual es dona publicitat a les instruccions per a la redacció d’instruments d’ordenació forestal corresponents a finques de titularitat privada

La Resolució dona publicitat a les instruccions per a la redacció dels plans tècnics de gestió i millora forestal i dels plans simples de gestió forestal corresponents a finques de titularitat privada.

Aquestes instruccions són d’aplicació als expedients iniciats a partir del dia 1 de novembre de 2013, data en la que van ser publicades al web del Centre de la Propietat Forestal.

Text complet de la resolució

La manca de gestió dels boscos mediterranis està accelerant la substitució de pins per alzines

Un estudi constata que la colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla, és molt més ràpida del que s’esperava. Les causes principals són l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic.

Fulla d'alzina al Montseny. Autor: Jose Luís Ordóñez.

Els arbres de fulla ampla (planifolis) de la península Ibèrica —alzines i roures principalment— s’han mantingut sovint  en segon terme sota les capçades de diferents espècies de pins. Però, les sequeres repetides i l’augment del nombre d’incendis, conseqüències del canvi climàtic, han fet que els planifolis agafessin protagonisme enfront les pinedes, perquè s’adapten millor a aquestes pertorbacions. Ara, un estudi publicat a la revista Global Change Biology adverteix que l’abandonament de la gestió forestal també decanta la balança cap als planifolis, especialment els alzinars, que estan colonitzant els boscos mediterranis més ràpid del que s’havia previst. L’estudi s’ha dut  a terme amb les dades d’unes 33.000 parcel·les dels Inventaris Forestals Nacionals (IFNs).

Aquesta substitució podria ser considerada, de fet, una reocupació:  “L’alzina és una espècie típicament mediterrània que ja fa anys que podria haver ocupat grans extensions de la península. Però amb la gestió forestal i per raons econòmiques s’han afavorit els pins ─en detriment de les alzines─, perquè la fusta es pagava millor”, recorda l’autor principal de l’article, Jordi Vayreda.

Els boscos del nord i de les muntanyes mitjanes són els més perjudicats per la substitució, ja que podrien no resistir les sequeres previstes en un futur.

Queda per demostrar si aquests canvis en la gestió podrien derivar en un problema per l’estabilitat dels boscos, sobretot al nord d’Espanya. En aquesta regió hi predominen espècies típiques del centre d’Europa i, per tant, menys adaptades al clima mediterrani, com és el cas de les pinedes de pi roig. També aquí s’està donant la substitució i les pinedes estan desapareixent en favor del faig. Les fagedes no estan adaptades a les sequeres acusades i, si es compleixen les prediccions d’aridesa generada pel canvi climàtic, podrien tenir greus problemes per sobreviure.

Pineda de pi roig amb planifolis creixent al sotabosc. Autor: Lluís Comas.

Els animals dispersors de llavors i la resistència a l’ombra també afavoreixen els alzinars

L’estudi destaca almenys dos motius més, a banda de l’abandonament forestal, pels quals s’està donant a terme la substitució dels pins per faigs, roures i alzines. El primer és que les llavors dels planifolis es dispersen gràcies a animals, per tant tenen un abast de colonització més gran i més ràpid. I el segon és que la majoria de planifolis poden germinar i créixer en condicions d’ombra, mentre que la major part de pins només poden fer-ho sota condicions de molta llum.

També la temperatura hi té relació. S’ha vist que a més alçada, on el clima és més fred, el ritme de colonització dels planifolis és més ràpid i, en canvi, els pins desapareixen més veloçment de les altituds baixes.

En definitiva, sense l’escalfament global també es produiria aquesta substitució d’espècies, tot i que probablement no tan ràpid com ara. “Aquest estudi posa en relleu, un cop més, la importància de la gestió forestal per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic”, conclou Vayreda.

Article de referència:

Vayreda, J., Martinez-Vilalta J., Gracia, M., Canadell, J.G. i Retana, J. (2016). Anthropogenic-driven rapid shifts in tree distribution lead to increased dominance of broadleaf species. Global Change Ecology. 22: 3984-3995. DOI: 10.1111/gcb.13394

Notícia original: Blog del CREAF

Forestry Hub és una eina digital per posar en contacte actors forestals i ambientals, i aconseguir unir eficaçment les necessitats d’uns amb les ofertes d’altres.

El CREAF, juntament amb altres centres i institucions europees, ha desenvolupat una eina que, de manera semblant a com funcionen les pàgines de contactes entre persones, vol relacionar tot tipus d’actors del món forestal i mediambiental. “L’objectiu del Forestry Hub és crear noves oportunitats de negoci, llocs de treball, investigació i projectes. Permet acoblar els interessos, necessitats i ofertes que tinguin empreses, centres d’investigació, ONGs, o propietaris forestals, entre d’altres”, explica el coordinador científic i investigador del CREAF, Enrique Doblas.

ForestryHub3

El funcionament és senzill. A l’hora de fer el registre al lloc web (de forma totalment gratuïta), cada usuari selecciona una sèrie de camps als que pertany: tipus d’organització, lloc geogràfic on actua —no només on té la seu física—, i serveis i productes que ofereix —per exemple, investigació i en quin camp concret, si es tenen terres en propietat i a què es volen dedicar, productes forestals que es vulguin vendre, fons per finançament, certificats…—. A l’hora de fer la cerca a partir dels interessos propis, són aquests mateixos camps i paraules clau que, en seleccionar-los, dirigeixen l’usuari cap a la seva parella (o parelles) ideal. D’aquesta manera s’aconsegueix que algú amb uns interessos i necessitats concretes pugui trobar precisament a qui hi pot donar resposta molt ajustada.

ForestryHub1

Creat de la mà del projecte MENFRI i mantingut ara gràcies al NODE, Forestry Hub va néixer després que els investigadors veiessin el buit i les dificultats que hi havia perquè els actors del sector forestal es trobessin uns amb altres. “De moment encara ens trobem a la fase inicial, però tenim grans expectatives. Volem que molta gent s’hi apunti i ho comparteixi! Com més usuaris, empreses i institucions s’hi apuntin, millors resultats obtindrà tothom. I també esperem una gran interacció entre nosaltres i els usuaris, perquè ens suggereixin com podem millorar l’eina”, explica Enrique Doblas, responsable també de MENFRI i el NODE.

En un futur està previst que a partir de les cerques i ofertes dels usuaris es puguin extreure i mostrar estadístiques interessants per veure les dinàmiques de l’oferta i la demanda.

Autor: CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals).

 

Convocatòria de subvencions per a la contractació d’assegurances forestals per a l’any 2016

RESOLUCIÓ ARP/1385/2016, de 25 de maig, per la qual es dóna publicitat a l’Acord del Consell Rector del Centre de la Propietat Forestal, de convocatòria de les subvencions per a la contractació d’assegurances forestal

Són ajuts per a la contractació d’assegurances per cobrir les pèrdues produïdes per un incendi, un llamp, una explosió o una caiguda d’aeronau en terrenys forestals arbrats de titularitat privada. Els terrenys han de tenir aprovat i vigent un instrument d’ordenació forestal, és a dir, un pla tècnic de gestió i millora forestal, un pla simple de gestió forestal o un projecte d’ordenació.

Termini: del 4 de juny al 31 de juliol de 2016.

Més informació

Font: Centre de la Propietat Forestal (CPF)

 

Comunicació del producte obtingut en finques privades ordenades amb Pla tècnic de gestió i Millora Forestal (PTGMF) i Pla Simple de Gestió Forestal (PSGF)

Documentació que cal presentar per a la comunicació d’aprofitaments fusters o llenyosos

El titular d’un aprofitament fuster o llenyós ha de comunicar a l’administració forestal la quantitat de llenyes i/o fustes objecte de comercialització en el termini màxim d’un mes des de la finalització de l’aprofitament, indicant les dades de la persona i l’aprofitament que s’ha realitzat a la finca al Centre de la Propietat Forestal, per correu postal, fax o correu electrònic.

Més informació: Web del Centre de la Propietat Forestal