Jornada final del projecte LIFE+DEMORGEST. “La gestió multifuncional del bosc mediterrani, a la pràctica”. Lliçons apreses en l’aplicació de les ORGEST

Jornada

7 de novembre de 2017

Món Sant Benet (Sant Fruitós de Bages)

Aquest 2017 es tanca la primera fase de les Orientacions de Gestió Forestal de Catalunya —les ORGEST—, una proposta de silvicultura multifuncional adaptada a les característiques pròpies dels boscos catalans, iniciada amb dos objectius preferents: optimitzar la producció forestal i mantenir boscos poc vulnerables a focs de capçada. Actualment, més de la meitat dels Instruments d’Ordenació Forestal en finques privades utilitzen les ORGEST com a models silvícoles de referència.

El 2017 finalitza, també, el projecte LIFE DemORGEST, l’objectiu del qual ha estat obtenir i transferir directrius per a l’aplicació a camp dels models ORGEST més innovadors, tot ampliant-ne l’enfocament multifuncional cap a la provisió de serveis relacionats amb l’estalvi d’aigua, la fixació de carboni i la conservació de la biodiversitat, iniciant el camí de la silvicultura que ha de venir.

En la jornada final del projecte DemORGEST, us convidem a silvicultors i altres professionals de la gestió, la formació i la recerca forestal a compartir experiències i debatre sobre l’aplicació pràctica de les ORGEST i, en general, sobre la teoria i, sobretot, la pràctica de la gestió multifuncional del bosc a Catalunya.

La jornada és gratuïta prèvia inscripció.

Persona de contacte: Elizabeth Fernández (efernandezc@gencat.cat) Telèfon: 93 574 70 39.

Termini per a inscriure’s: 31 d’octubre de 2017

Programa

Anuncis

RESOLUCIÓ ARP/1376/2017, de 9 de juny, per la qual es dona publicitat a les instruccions per a la redacció d’instruments d’ordenació forestal corresponents a finques de titularitat privada

La Resolució dona publicitat a les instruccions per a la redacció dels plans tècnics de gestió i millora forestal i dels plans simples de gestió forestal corresponents a finques de titularitat privada.

Aquestes instruccions són d’aplicació als expedients iniciats a partir del dia 1 de novembre de 2013, data en la que van ser publicades al web del Centre de la Propietat Forestal.

Text complet de la resolució

La manca de gestió dels boscos mediterranis està accelerant la substitució de pins per alzines

Un estudi constata que la colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla, és molt més ràpida del que s’esperava. Les causes principals són l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic.

Fulla d'alzina al Montseny. Autor: Jose Luís Ordóñez.

Els arbres de fulla ampla (planifolis) de la península Ibèrica —alzines i roures principalment— s’han mantingut sovint  en segon terme sota les capçades de diferents espècies de pins. Però, les sequeres repetides i l’augment del nombre d’incendis, conseqüències del canvi climàtic, han fet que els planifolis agafessin protagonisme enfront les pinedes, perquè s’adapten millor a aquestes pertorbacions. Ara, un estudi publicat a la revista Global Change Biology adverteix que l’abandonament de la gestió forestal també decanta la balança cap als planifolis, especialment els alzinars, que estan colonitzant els boscos mediterranis més ràpid del que s’havia previst. L’estudi s’ha dut  a terme amb les dades d’unes 33.000 parcel·les dels Inventaris Forestals Nacionals (IFNs).

Aquesta substitució podria ser considerada, de fet, una reocupació:  “L’alzina és una espècie típicament mediterrània que ja fa anys que podria haver ocupat grans extensions de la península. Però amb la gestió forestal i per raons econòmiques s’han afavorit els pins ─en detriment de les alzines─, perquè la fusta es pagava millor”, recorda l’autor principal de l’article, Jordi Vayreda.

Els boscos del nord i de les muntanyes mitjanes són els més perjudicats per la substitució, ja que podrien no resistir les sequeres previstes en un futur.

Queda per demostrar si aquests canvis en la gestió podrien derivar en un problema per l’estabilitat dels boscos, sobretot al nord d’Espanya. En aquesta regió hi predominen espècies típiques del centre d’Europa i, per tant, menys adaptades al clima mediterrani, com és el cas de les pinedes de pi roig. També aquí s’està donant la substitució i les pinedes estan desapareixent en favor del faig. Les fagedes no estan adaptades a les sequeres acusades i, si es compleixen les prediccions d’aridesa generada pel canvi climàtic, podrien tenir greus problemes per sobreviure.

Pineda de pi roig amb planifolis creixent al sotabosc. Autor: Lluís Comas.

Els animals dispersors de llavors i la resistència a l’ombra també afavoreixen els alzinars

L’estudi destaca almenys dos motius més, a banda de l’abandonament forestal, pels quals s’està donant a terme la substitució dels pins per faigs, roures i alzines. El primer és que les llavors dels planifolis es dispersen gràcies a animals, per tant tenen un abast de colonització més gran i més ràpid. I el segon és que la majoria de planifolis poden germinar i créixer en condicions d’ombra, mentre que la major part de pins només poden fer-ho sota condicions de molta llum.

També la temperatura hi té relació. S’ha vist que a més alçada, on el clima és més fred, el ritme de colonització dels planifolis és més ràpid i, en canvi, els pins desapareixen més veloçment de les altituds baixes.

En definitiva, sense l’escalfament global també es produiria aquesta substitució d’espècies, tot i que probablement no tan ràpid com ara. “Aquest estudi posa en relleu, un cop més, la importància de la gestió forestal per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic”, conclou Vayreda.

Article de referència:

Vayreda, J., Martinez-Vilalta J., Gracia, M., Canadell, J.G. i Retana, J. (2016). Anthropogenic-driven rapid shifts in tree distribution lead to increased dominance of broadleaf species. Global Change Ecology. 22: 3984-3995. DOI: 10.1111/gcb.13394

Notícia original: Blog del CREAF