Biodiversitat dels boscos madurs

Jornada tècnica

18 d’octubre de 2017

Roquetes

Els boscos madurs juguen un paper essencial en la conservació dels hàbitats forestals i la biodiversitat. En els darrers decennis la ciència ha avançat molt en aquest camp, i ha posat en relleu la contribució d’aquests boscos en la recuperació de processos ecològics clau i el manteniment o recuperació d’espècies i serveis ecosistèmics escassos. El paper dels boscos madurs apareix en el debat social, i cada vegada més
desperta la curiositat de visitants i turistes dels espais naturals protegits.

La jornada vol donar a conèixer els aspectes que caracteritzen els boscos madurs i la biodiversitat que contenen. S’adreça a professionals de l’educació ambiental, guies de muntanya, propietaris forestals i, en general, a persones que tinguin una vinculació amb la conservació i gestió dels boscos.

Més informació i inscripcions

Anuncis

La manca de gestió dels boscos mediterranis està accelerant la substitució de pins per alzines

Un estudi constata que la colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla, és molt més ràpida del que s’esperava. Les causes principals són l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic.

Fulla d'alzina al Montseny. Autor: Jose Luís Ordóñez.

Els arbres de fulla ampla (planifolis) de la península Ibèrica —alzines i roures principalment— s’han mantingut sovint  en segon terme sota les capçades de diferents espècies de pins. Però, les sequeres repetides i l’augment del nombre d’incendis, conseqüències del canvi climàtic, han fet que els planifolis agafessin protagonisme enfront les pinedes, perquè s’adapten millor a aquestes pertorbacions. Ara, un estudi publicat a la revista Global Change Biology adverteix que l’abandonament de la gestió forestal també decanta la balança cap als planifolis, especialment els alzinars, que estan colonitzant els boscos mediterranis més ràpid del que s’havia previst. L’estudi s’ha dut  a terme amb les dades d’unes 33.000 parcel·les dels Inventaris Forestals Nacionals (IFNs).

Aquesta substitució podria ser considerada, de fet, una reocupació:  “L’alzina és una espècie típicament mediterrània que ja fa anys que podria haver ocupat grans extensions de la península. Però amb la gestió forestal i per raons econòmiques s’han afavorit els pins ─en detriment de les alzines─, perquè la fusta es pagava millor”, recorda l’autor principal de l’article, Jordi Vayreda.

Els boscos del nord i de les muntanyes mitjanes són els més perjudicats per la substitució, ja que podrien no resistir les sequeres previstes en un futur.

Queda per demostrar si aquests canvis en la gestió podrien derivar en un problema per l’estabilitat dels boscos, sobretot al nord d’Espanya. En aquesta regió hi predominen espècies típiques del centre d’Europa i, per tant, menys adaptades al clima mediterrani, com és el cas de les pinedes de pi roig. També aquí s’està donant la substitució i les pinedes estan desapareixent en favor del faig. Les fagedes no estan adaptades a les sequeres acusades i, si es compleixen les prediccions d’aridesa generada pel canvi climàtic, podrien tenir greus problemes per sobreviure.

Pineda de pi roig amb planifolis creixent al sotabosc. Autor: Lluís Comas.

Els animals dispersors de llavors i la resistència a l’ombra també afavoreixen els alzinars

L’estudi destaca almenys dos motius més, a banda de l’abandonament forestal, pels quals s’està donant a terme la substitució dels pins per faigs, roures i alzines. El primer és que les llavors dels planifolis es dispersen gràcies a animals, per tant tenen un abast de colonització més gran i més ràpid. I el segon és que la majoria de planifolis poden germinar i créixer en condicions d’ombra, mentre que la major part de pins només poden fer-ho sota condicions de molta llum.

També la temperatura hi té relació. S’ha vist que a més alçada, on el clima és més fred, el ritme de colonització dels planifolis és més ràpid i, en canvi, els pins desapareixen més veloçment de les altituds baixes.

En definitiva, sense l’escalfament global també es produiria aquesta substitució d’espècies, tot i que probablement no tan ràpid com ara. “Aquest estudi posa en relleu, un cop més, la importància de la gestió forestal per adaptar els nostres boscos al canvi climàtic”, conclou Vayreda.

Article de referència:

Vayreda, J., Martinez-Vilalta J., Gracia, M., Canadell, J.G. i Retana, J. (2016). Anthropogenic-driven rapid shifts in tree distribution lead to increased dominance of broadleaf species. Global Change Ecology. 22: 3984-3995. DOI: 10.1111/gcb.13394

Notícia original: Blog del CREAF

Els valors naturals del Parc Natural de Montsant: projectes i estudis

Jornada tècnica

23 de setembre de 2016

La Morera de Montsant

La gran varietat d’ambients del Parc Natural de Montsant acull una gran diversitat d’espècies de fauna i flora de gran interès. Per tal d’aprofundir en el coneixement d’aquesta biodiversitat, el Parc realitza estudis imprescindibles a l’hora de desenvolupar accions de
conservació i de millora dels hàbitats i de les espècies, i també d’avaluar els efectes de les activitats d’ús públic que es desenvolupen en el Parc.

Aquesta jornada, dirigida a tots els públics, pretén presentar els projectes i estudis que s’estan realitzant i donar a conèixer la situació i les accions de conservació i millora que se’n deriven.

Més informació i inscripcions aquí

Agricultura crearà l’Observatori de la Biodiversitat i la Xarxa de Boscos d’Evolució Natural durant el 2015

Un total de 154 boscos, que representen el 71% de la superfície de  l’inventari de boscos singulars passaran a integrar-se a la Xarxa de reserves de  bocos d’evolució natural (Veure document annex pdf)

El director general de Medi natural i Biodiversitat , Antoni Trasobares, ha realitzat avui una anàlisi de l’estat actual de la gestió de la biodiversitat a Catalunya i ha anunciat en la creació de l’Observatori de la Biodiversitat durant el 2015, així com també la constitució de la Xarxa de Reserves de Boscos d’Evolució Natural.
Trasobares, acompanyat del director territorial, Vicenç Estanyol, del subdirector de Biodiversitat, Francesc Cano i dels experts del CTFC, del CREAF i de la pròpia direcció general de Medi Natural i Biodiversitat , ha comparegut en roda de premsa per informar sobre l’estat de compliment de la Moció 83/X del Parlament relativa a les polítiques de conservació i gestió del medi natural; sobre l’evolució de la biodiversitat a Catalunya i, finalment, sobre l’actualització de l’inventari de boscos singulars iniciat el 2008 i la seva ampliació mitjançant l’establiment d’una Xarxa de  de reserves de boscos d’evolució natural.
 
Durant la presentació han intervingut a més del director general, el Dr. Lluís Brotons, doctor en Ciències Biològiques, investigador i expert del CTFC i investigador associat del CREAF i de l’ICO, Jordi Vayreda, doctor en Ecologia i investigador i expert en Boscos Madurs del CREAF, Ricard Casanovas, cap del servei de  Biodiversiat,  i Ricard Gutiérrez, cap del Servei d’Espais Protegits de la D.G. de Medi Natural i Biodiversitat.
El director general ha remarcat el compromís del Govern amb la conservació de la biodiversitat i la gestió medi natural sota criteris de sostenibilitat ambiental, socioeconòmica i territorial i l’aposta per un model de gestió que es fonamenta en els criteris científics i tècnics dels centres que són referents internacionals en la matèria (CREAF –Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals- i CTFC –Centre Tecnològics Forestal de Catalunya).

Continua llegint